Amalia i els esperits

Fascinant assaig narratiu que, mitjançant la vida d’Amàlia Domingo Soler, la més cèlebre espiritista del seu temps, ens duu al cor d'una època clau de la història de Barcelona i de Catalunya: aquella en que «va néixer tot»

Amalia Domingo Soler (1835-1909), feminista i anticlerical, va ser la veu principal de l’espiritisme del seu temps. Escrigué articles, llibres doctrinals, contes i unes memòries, i durant anys dirigí una important revista espiritista. La seva vida és el fil conductor d’un assaig narratiu senzillament fascinant. 

Tanmateix, Amalia i els esperits és més que una biografia. D’una banda, és una història de la Barcelona noucentista, una ciutat en plena expansió, moderna i ambiciosa, que vol esdevenir una gran capital europea. És l’època de Companys, Prat de la Riba, Gaudí, Claramunt, el primer catalanisme, la Revolució industrial, l’Exposició Universal de 1888 i la revolució anarquista de la classe treballadora. Ja s’intueix, en definitiva, el món del segle XX, i la controvèrsia entre ciència i religió és imperant. A la vegada, també és una història de l’espiritisme, molt popular a l’Europa de l’època tant entre intel·lectuals com entre obrers i petits burgesos.

Patrícia Gabancho, escriptora i periodista, incorpora a l’assaig el transcurs de la mateixa investigació, de manera que la narració adopta un to detectivesc divertit i genuí. Amalia i els esperits és una obra que us captivarà des de la primera pàgina.